Aquesta entrada m'agradaria dedicar-la a aquests dos vídeos que m'han impactat moltíssim.
En el primer vídeo visualitzem com els fills imiten els
pares en quant a les seves conductes. Quan els nens estan en l'etapa de
creixement i desenvolupament aprenen en part per imitació i per tant tot acte
que els seus pares facin davant els seus ulls el veuran com a correcte i
probablement faran el mateix. Així doncs, si veuen que el pare esta cridant a
la mare i la pega, veuran aquesta conducta com a normal i assumiran que la dona
és inferior a l'home i l'ha d'obeir.
El segon vídeo és un curt que representa una nena jugant a pares i mares en
el qual la nena imita al seu pare. Ella veu normal l'actitud del seu pare ja
que és el que ha vist a casa i per tant la imita.
En ambdós vídeos veiem reflectit que la violència de gènere no afecta només
a la parella sinó també als fills. Un infant que viu la violència de gènere a
casa té més possibilitats en un futur de patir problemes semblants, mentals i
conductuals. Com es veu en el vídeo, té més possibilitats de ser agressor
aquell nen que ha vist el seu pare maltractar la seva mare que un que no.
És per això que es important que lluitem tots per aturar la violència de
gènere.
Crec que és molt important donar a conèixer això que reflecten els videos que has penjat. Som éssers vius i sempre ens han ensenyat que una part del cicle de la vida es repriduir-nos, però no tothom està capacitat per tenir un fill. Molt poca gent està realment conscienciada en que els nens són realment esponjes que absorbeixen tot el que passa al seu voltant. Et felicito per la recerca dels videos i trobo que es important que quanta més gent tingui present que els nens fan el que veuen, més nens felicos i persones sanes hi haura en el món!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'han agradat molt els diferents visionats que proposes i remarco la frase que ha comentat anteriorment Clàudia: els nens són esponjes que absorveixen tot el que succeeix. És important que els adults siguin conscients de fins a quin punt poden arribar a influir als seus fills amb els seus comportaments i conductes, ja que consideraràn normals tots els entorns que ells visquin des de que són infants. A la infantesa es duu a terme aquest procés ja que encara el nen/a no té criteri propi, i per a ell la realitat que viu és la realitat correcte, la que viuràn tots els nens i nenes a les seves cases. Per aquest motiu, trobo molt éssencial tal hi com ens han comentat a Salut, el fet de fer una intervenció preventiva amb els adults que decideixen tenir un fill per arribar a conscienciar-los i transmetre'ls la importancia de la responsabilitat que comporta pujar a un infant.
ResponEliminaTreballant amb nens a l'esplai, m'he adonat de com són d'esponges (per bé o per mal) I, també he pogut constatar com en sóc de poc conscient les persones que estem amb ells d'aquest fet. Crec que hauríem de treballar la conscienciació d'aquest fet perquè després no entenem com és que un nen o una nena es comporta d'aquesta manera o d'aquesta altre. I no només hem refereixo als pares, sinó també als mestres, esportistes, etc.
ResponElimina