Millor prevenir que curar

Aquesta entrada tractarà la necessitat urgent d'implantar un sistema d'educació que eduqui en igualtat.

És impactant la quantitat de notícies sobre maltractaments a la dona que ens transmeten els diversos medis de comunicació. A més a més, resulta alarmant que en la nostra societat es donin casos tan precoços de maltractament. 

Després de diversos anys de sotmetiment de la dona davant l'home, va néixer la llei contra la violència de gènere amb l'esperit de lluitar contra la superioritat que l'home exercia sobre la dona pel simple fet de ser dona. 

El més trist, però, és que no només dones d'una edat ja una mica avançada pateixen maltractament sinó que cada cop hi ha més casos que nenes de 16/18 anys que pateixen maltractaments físics o psicològics per part de la seva parella. 

Cada cop hi ha més casos de nenes que no poden sortir amb els seus amics, que no poden sortir de festa o posar-se una 'minifalda' per por a que els seus novios s'enfadin. Cada vegada hi ha més casos de novios gelosos i possessius que controlen 24 hores la seva parella i no els hi deixen ni la més mínima llibertat. 

Això tot i que moltes vegades no ens n'adonem, són situacions reals que moltes vegades per ser menors no es denuncien. 

Personalment crec que l'educació sobre aquest tema s'ha deixat una mica "aparcat" ja que, lògicament, s'han invertit els recursos en ajudar les víctimes d'aquest maltractament. Tot i així crec que observant la realitat que ens trobem, seria important començar a afrontar d'una vegada per totes aquest tema més en prevenció que en la cura. 

Desenvolupament de tallers en centres cívics, xarrades a les escoles sobre maltractament, assignatures que tractin el tema de la igualtat de gènere, etc, serien essencials per ensenyar ja des de ben petits als nens, el valor de la igualtat, el respecte i que homes i dones tenen els mateixos drets i obligacions. És important educar-los des de ben petits quan la seva personalitat esta en fase de formació per que interioritzin suficientment aquests valors ja que a la vista està que actualment no se li dona la importància suficient. 

Segons la psicòloga Dña Beatriz Santos, "no se trata de decir que los niños y las niñas son iguales, que también, sino de los detalles diarios, porque si un niño ve que su padre es quien lleva siempre el coche, ahí le transmitimos que las mujeres no pueden conducir".

Amb tot això vull remarcar la importància de millor prevenir que curar. Si desenvolupem una educació que conscienciï els nens i nenes i els hi ensenyi la importància de la igualtat i el respecte, segurament no hi haurà tant maltractament com avui dia. 

Per finalitzar m'agradaria acabar amb un vídeo, una campanya Serbia contra el maltractament a la dona. Es tracta d'un vídeo on una jove es fa 365 fotografies, una per cada dia de l'any 2012, i on es pot observar el procés que pateix durant aquest any.

Primera entrada: "Te doy mis ojos"

LA VIOLÈNCIA DE GENERE

Per fer una mica d'introducció, començaré definint què és la violència de gènere.

La ONU, en la Declaració sobre la Eliminació de la Violència contra la Dona de l'any 1994, defineix la violència de gènere com: tot acte de violència basada en la pertinència al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, incloses les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tan si es produeixen en la vida pública o privada.

La psicòloga Susana Velázquez, en el seu llibre publicat el 2003 amplia la definició especificant que aquesta "avarca tots els actes mitjançant els quals es discrimini, ignori, sotmeti i subordini a les dones en els diferents aspectes de la seva existència. És tot aquell atac material i simbòlic que afecta a la seva llibertat, dignitat, seguretat, intimitat i integritat moral i/o física. 

Existeixen diversos tipus de violència:

• física
• psicològica
• sexual
• espiritual
• estructural
• intrafamiliar

Així doncs, després d'aquesta mini introducció sobre el tema de la violència de gènere m'agradaria parlar-vos d'una pel·lícula anomenada "Te doy mis ojos" en el que es veuen reflectits molts d'aquests tipus de violència nombrats més a dalt, 

"Te doy mis ojos" és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Icíar Bollaín sobre la violència de gènere. Aquesta comença quan la Pilar fuig en plena nit de casa seva situada a Toledo amb el seu fill de vuit anys. Aquesta busca refugi a casa de la seva germana, una restauradora d'art que té una vida independent al costat del seu marit escocès. 

La Pilar és una víctima més de la violència de gènere que intenta refer la seva vida i comença a treballar com a caixera de visites turístiques a l'església que en la que se situa el quadre de "El entierro del Conde de Orgaz". A través de la seva nova feina, comença a relacionar-se amb altres dones. Antonio, el seu marit, vol recuperar-la i li promet que canviarà i buscarà l'ajuda d'un psicòleg. 

La Pilar doncs, li dona una altra oportunitat tot i la no comprensió de la seva germana. 

L'Antonio a pesar dels esforços per canviar i seguir els consells del psicòleg, no ho aconsegueix canviar la seva personalitat violenta i insegura i acaba humiliant la seva dona públicament.

La pel·lícula acaba amb un final obert.

Com be diu la directora de la pel·lícula «Te doy mis ojos cuenta la historia de Pilar y Antonio pero también de quienes los rodean, una madre que consiente, una hermana que no entiende, un hijo que mira y calla, unas amigas, una sociedad y una ciudad como Toledo que añade con su esplendor artístico y su peso histórico y religioso una dimensión más a esta historia de amor, de miedo, de control y de poder.»

Crec que aquesta pel·lícula tot i ser bastant dura i impactant mostra una realitat de la que molts de nosaltres no som conscients i és molt recomanable per a tots aquells que estiguin interessats en el tema de la violència de gènere ja que tracta molts d’aquests tipus de violència esmentats anteriorment i amb molta claredat.

Us adjunto el tràiler de la pel·lícula per qui estigui interessat en veure-la: