dilluns, 24 de novembre del 2014

Children see. Children do


Aquesta entrada m'agradaria dedicar-la a aquests dos vídeos que m'han impactat moltíssim. 





En el primer vídeo visualitzem com els fills imiten els pares en quant a les seves conductes. Quan els nens estan en l'etapa de creixement i desenvolupament aprenen en part per imitació i per tant tot acte que els seus pares facin davant els seus ulls el veuran com a correcte i probablement faran el mateix. Així doncs, si veuen que el pare esta cridant a la mare i la pega, veuran aquesta conducta com a normal i assumiran que la dona és inferior a l'home i l'ha d'obeir.

El segon vídeo és un curt que representa una nena jugant a pares i mares en el qual la nena imita al seu pare. Ella veu normal l'actitud del seu pare ja que és el que ha vist a casa i per tant la imita.

En ambdós vídeos veiem reflectit que la violència de gènere no afecta només a la parella sinó també als fills. Un infant que viu la violència de gènere a casa té més possibilitats en un futur de patir problemes semblants, mentals i conductuals. Com es veu en el vídeo, té més possibilitats de ser agressor aquell nen que ha vist el seu pare maltractar la seva mare que un que no.


És per això que es important que lluitem tots per aturar la violència de gènere. 

dissabte, 22 de novembre del 2014

Que mi voz se escuche


Impactante carta sobre la violencia de género: "Que mi voz se escuche"


Aquesta entrada la dedico a aquest impactant vídeo que no deixarà indiferent a ningú. Aquest és una carta que escriu una de les tantes víctimes de la violència de gènere que hi ha actualment, explicant la seva història amb la intenció de deixar un missatge "que no tengan miedo, que denuncien". 

La carta comença dient que fa vint-i-vuit anys que intenta separar-se i acabar amb la situació de maltractaments en la que es troba. Explica en aquest relat les situacions per les que passa al llarg dels anys, les pors, les pallisses, les amenaces contínues per part de la seva parella, la por a denunciar i com a conseqüència perdre els seus fills... totes aquelles situacions per les que passen moltes dones i queden atrapades en el silenci per la por. 

Aquesta dona doncs, amb aquest relat el que vol transmetre és que per més dura i difícil que sigui la teva realitat, has de lluitar per sortir d'aquesta situació de violència, has de denunciar. Com diu al final del seu missatge, "té la fe i l'esperança de que tot anirà millorant i que pot ser feliç i hi ha una vida millor que l'està esperant". Així doncs, vol transmetre a totes aquelles dones que passen per la mateixa situació o una semblant que lluitin, que no callin, que poden ser felices i que sempre hi haurà algú disposat a escoltar-les i ajudar-les a sortir d'aquesta situació.  

Al final de la seva carta també fa un agraïment al grup de persones que l'ha ajudat als que ella anomena com a "angels" i a tot el personal especialitzat que la va ajudar. 
Nosaltres com a educadors socials podem ser un d'aquests "angels" i aportar el nostre granet de sorra en un futur i ajudar a dones maltractades com la autora d'aquesta impactant carta. 

Que faries tu com a educador davant d'una situació com aquesta?


Pensa-hi!