dijous, 2 d’octubre del 2014

Primera entrada: "Te doy mis ojos"



LA VIOLÈNCIA DE GENERE


Per fer una mica d'introducció, començaré definint què és la violència de gènere.

La ONU, en la Declaració sobre la Eliminació de la Violència contra la Dona de l'any 1994, defineix la violència de gènere com: tot acte de violència basada en la pertinència al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, incloses les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tan si es produeixen en la vida pública o privada.

La psicòloga Susana Velázquez, en el seu llibre publicat el 2003 amplia la definició especificant que aquesta "avarca tots els actes mitjançant els quals es discrimini, ignori, sotmeti i subordini a les dones en els diferents aspectes de la seva existència. És tot aquell atac material i simbòlic que afecta a la seva llibertat, dignitat, seguretat, intimitat i integritat moral i/o física. 

Existeixen diversos tipus de violència:
  • física
  • psicològica
  • sexual
  • espiritual
  • estructural
  • intrafamiliar
Així doncs, després d'aquesta mini introducció sobre el tema de la violència de gènere m'agradaria parlar-vos d'una pel·lícula anomenada "Te doy mis ojos" en el que es veuen reflectits molts d'aquests tipus de violència nombrats més a dalt, 

"Te doy mis ojos" és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Icíar Bollaín sobre la violència de gènere. Aquesta comença quan la Pilar fuig en plena nit de casa seva situada a Toledo amb el seu fill de vuit anys. Aquesta busca refugi a casa de la seva germana, una restauradora d'art que té una vida independent al costat del seu marit escocès. 
La Pilar és una víctima més de la violència de gènere que intenta refer la seva vida i comença a treballar com a caixera de visites turístiques a l'església que en la que se situa el quadre de "El entierro del Conde de Orgaz". A través de la seva nova feina, comença a relacionar-se amb altres dones. Antonio, el seu marit, vol recuperar-la i li promet que canviarà i buscarà l'ajuda d'un psicòleg. 
La Pilar doncs, li dona una altra oportunitat tot i la no comprensió de la seva germana. 
L'Antonio a pesar dels esforços per canviar i seguir els consells del psicòleg, no ho aconsegueix canviar la seva personalitat violenta i insegura i acaba humiliant la seva dona públicament.
La pel·lícula acaba amb un final obert.

Com be diu la directora de la pel·lícula «Te doy mis ojos cuenta la historia de Pilar y Antonio pero también de quienes los rodean, una madre que consiente, una hermana que no entiende, un hijo que mira y calla, unas amigas, una sociedad y una ciudad como Toledo que añade con su esplendor artístico y su peso histórico y religioso una dimensión más a esta historia de amor, de miedo, de control y de poder.»

Crec que aquesta pel·lícula tot i ser bastant dura i impactant mostra una realitat de la que molts de nosaltres no som conscients i és molt recomanable per a tots aquells que estiguin interessats en el tema de la violència de gènere ja que tracta molts d’aquests tipus de violència esmentats anteriorment i amb molta claredat.

Us adjunto el tràiler de la pel·lícula per qui estigui interessat en veure-la:


2 comentaris:

  1. Hola Alejandra, jo també he vist aquesta pel·lícula i estic d'acord amb tu en que és molt bona per tota aquella persona que estigui interessada en la violència de gènere, inclús aquella persona que pateix o a patit maltractament.

    En aquesta pel·lícula es poden veure diferents fases de la violència i el cicle de la violència, com l'Antonio vol aconseguir a la seva dona, Pilar i ho intenta amb un psicòleg encara que al final, torna a humiliar-la.

    ResponElimina
  2. Ale, la pel·lícula la varem veure junts a Fonaments de la Intervenció Socioeducativa l'any passat (si no m'equivoco). A pesar de ser un film espanyol, em va agradar molt. Em va agradar i a l'hora em va indignar molt, vull dir, el comportament de la protagonista i el seu marit. La violència de gènere és una problemàtica social que, personalment, em fica molt nerviós. Em costa massa imaginar-me i posar-me en la pell tant de l'agresor com de l'agredit, no puc comprendre-ho per molt que se'm expliqui.
    Recomano molt aquesta pel·lícula a qui no la hagi vist.

    ResponElimina